dilluns, 22 de desembre del 2008

VISITA AL PARLAMENT 22 DE SETEMBRE

El passat 22 de setembre, l’Ajuntament va organitzar una trobada al Parlament de Catalunya amb tots els partits polítics que hi estan representats.

Hi varen assistir una representació de cada grup municipal i dos membres del col·lectiu per la independència de Medinyà.

L’alcalde, el Sr. Narcís Cassasa, i el diputat gironí del PSC Josep Antoni Donaire varen actuar d’amfitrions, acompanyant-nos en les trobades amb els diferents representants de cada partit polític. El Col·lectiu i els diferents regidors vàrem poder explicar els trets més importants que, segons el nostre entendre, fa que Medinyà sigui un poble amb entitat pròpia, diferent de Sant Julià.

En les diferents reunions, exposàrem el fets històrics més importants des de que Medinyà va tenir constància escrita, el 1017 fins el 1972 a les darreries del franquisme, quan Medinyà va ser annexionat a Sant Julià de Ramis. Vam confirmar el sentiment de pertinença, de la majoria d’habitants de Medinyà, que mai s’ha perdut i encara és viu i esperonat.

També vam analitzar les barreres geogràfiques del poble, la collada de la costa Roja i la vall del Terri. I, en l’aspecte més administratiu, vam destacar el que representa – i pot representar- l’increment demogràfic i econòmic que pot experimentar Medinyà. La transformació que tindrà el poble, degut al desdoblament de la NII, la nova entrada de l’autopista, la proximitat del polígon de Celrà, etc., Tot això pot convertir Medinyà en un nus de comunicacions molt important al nord de Girona.

El nostre poble entrarà en una evolució comercial, social i comunicativa, que necessitarà d’una administració municipal independent i propera, per poder gestionar tots aquests recursos de Medinyà des de Medinyà.

Els diferents representants dels cinc grups polítics del Parlament de Catalunya, varen expressar el seu suport perquè Medinyà pugi tornar a ser independent. Tots varen valorar molt positivament que tots els grups municipals estiguessin d’acord i sobretot, el fet que Medinyà ja disposés de tots els serveis diferenciats de Sant Julià: l’escola, la escola bressol, el dispensari mèdic, el centre social, la biblioteca, la parròquia, la farmàcia, etc.

Per últim, varen suggerir la possibilitat d’aconseguir la independència en un futur immediat mitjançant una proposició de llei per modificar l’actual llei de demarcació territorial de Catalunya o més endavant, quant es modifiqués el mapa de la divisió territorial de Catalunya.

Des de el Col·lectiu, volem aprofitar aquest moment de recolzament general per fer una crida a tot el poble i, sobretot a tots els grups municipals per continuar endavant amb aquest esperit d’unanimitat, que es respirava el passat 22 de setembre al Parlament. Amb aquesta avinentesa i proximitat afrontem la nova situació i ens en congratulem.

Ara el que ens cal és que la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya informi favorablement l’expedient de creació de la EMD, aquest serà el primer pas per aconseguir la independència i començar a gestionar-nos els nostres propis recursos i necessitats. De seguir tots units, la independència serà aviat una realitat i farem de Medinyà un gran poble i municipi!

CALÇOTADA POPULAR 9 DE MARÇ


Col·lectiu pro Medinyà independent

El passat dia 9 de març, aprofitant la jornada electoral, el col·lectiu va organitzar una calçotada popular, a la plaça de les Moreres.

A les 12 del migdia, prop d’un centenar i mig de medinyaneques i medinyanencs vàrem gaudir d’una fantàstica calçotada amb activitats per la mainada i el jovent també vam gaudir de la mostra de puntes de coixí, amb un bonic anar i venir de dits i vuixets.

L’èxit dels calçots és assegurat, bona llenya i foc a punt. Però el toc el dóna la salsa de l’Imma. La felicitem, com també a la Dolors que, amb un temps record, ens va obsequiar amb uns pitets commemoratius d’aquesta 4ª calçotada.

Els dinars populars tenen aquest petit encant: fan poble. Els veïns i les veïnes dinen plegats, comparteixen taula i cel, sorgeixen mil i un comentaris diferents, es parla de la família, de l’actualitat esportiva i política del moment però sobretot es parla del poble, que es el vincle que ens uneix a tots. Els més joves comenten la falta d’equipaments esportius i culturals del poble: local social, la piscina, un pavelló, etc. Els pares amb mainada petita, estan preocupats per l’escola bressol, l’escola, l’institut ... La gent gran fa prediccions sobre els equipaments indispensables i de qualitat necessaris en un poble per poder portar a terme aquelles activitats que els ajudin a passar la seva vellesa amb dignitat i acompanyats per tota la comunitat, tal com es mereixen.

Aquest any, en Martí, com a president, i com a cloenda del dinar, va anunciar que el col·lectiu tancava un cicle i en començàvem un altre, anunciava que es tancava la via judicial i començava la via política. I això què significa? On ens portarà? Comentaris, propostes, inquietuds, interrogants,...

Per molta gent, parlar d’una via política per aconseguir la independència de Medinyà pot semblar difícil. De fet es recorda que varen ser els polítics, que des del parlament català, en el seu moment, varen modificar les lleis de segregació local, per la qual ara no ens permet continuar amb el procés de segregació. Els canvis són significatius i, sobretot, determinants per les aspiracions de Medinyà com a poble i municipi. On abans no hi havia límit d’habitants per un nou municipi, ara es demana que el nou municipi tingui més de 3000 habitants i si la distancia mínima, entre un nucli i altre, era de 2Km, ara se’n demanen 3 Km. Amb aquest nou marc fa del tot impossible que un tribunal pugui declarar el poble de Medinyà com a municipi independent. Aquest és el motiu pel qual el col·lectiu abandona la via judicial per obrir una nova via que anomenem la via política que, curiosament, és la que ens va tancar la porta al primer expedient presentat pel col·lectiu.

Però en política tot canvia, el que abans era blanc ara és o pot ser negre, el que abans ostentava el poder ara és a l’oposició, el que abans era un impediment ara pot ser un motiu, i lo que podia semblava un caprici ara és una necessitat, per això el col·lectiu opta per treballar i obrir aquesta via política. La via política és la via de la conversa, dels pactes, de propostes creatives i de plantejaments nous, seriosos i concrets portats amb il·lusió i engrescament per tota una comunitat.

Però la nostra via serà la del diàleg i el consens, com ha estat fins ara. La paciència de les coses ben fetes, la confiança en la comunicació i la insistència dels que estimen i creuen en el seu poble. Per això cal estar a l’aguait de tots els moviments polítics que esdevenen i poden esdevenir en el municipi. Les decisions a mitjà i llarg termini poden determinar positivament o negativa el procés. Per aquest motiu els medinysnecs i medinyanenques, haurem d’estar units, deixar de banda el partidisme i els interessos particulars per aconseguir poder triar i decidir per Medinyà. Reivindicar el que Medinyà és i vol ser, el que té i vol tenir, el que es mereix i el que pot merèixer. Si així ho fem ja vindran temps millors que lliurament i interna podrem discutir com serà el futur del poble, podrem decidir com seran els nostres carrers, les nostres places, quins seran els espais públics, les zones industrials, zones d’equipaments, etc. Primer ens cal ser poble i municipi. Treballem per un objectiu comú: MEDINYÀ PER MEDINYÀ.

Ara en aquests moments, per sort estem amb un país democràtic i podem donar la nostre opinió ( no faltaria més!) però a l’hora de decidir desenganyem- nos, no es decideix des de Medinyà. Si volem decidir no hem de dependre de ningú això vol dir ser independent.

Des de el col·lectiu animem a totes i a tots a participar en aquesta nova etapa que si ens ho muntem bé fins hi tot pot ser divertida i ens pot enfortir com a ciutadans i com a poble.

I com dirien els de Polònia: Salut i visca Medinyà Independent!!! (amb la mà al cor però també amb el cap)

dimecres, 17 de desembre del 2008

VIDA SOCIAL I L'ASSOCIACIONISME

LA VIDA SOCIAL I L'ASSOCIACIONISME

Per tal de poder valorar la realitat cultural i social d'un poble, pensem que la vida associativa que genera és la millor manera. Per aquest motiu fem una relació de les associacions i el nombre d'activitats que es porten a terme actualment, així com dels seus representants, els quals ens han facilitat la tasca per elaborar aquesta memòria.

En aquest apartat constatem que Medinyà destaca per damunt de molts pobles dels voltant, amb trets semblants, per la seva activitat social.

Diferents fets i inquietuds han materialitzat la realitat d'associativa, per poder gaudir, per mantenir els drets i deures de tota persona, per educar els infants,...
Actualment les associacions són:
* Associacions esportives:
Agrupació Esportiva Medinyà.
Associació Medinyà Sport
* Associació de Veïns del Casal de Medinyà.
Companyia de Teatre baliga-balaga
Agrupació Sardanista
Casal juvenil de Medinyà
* Associació de Pares d'Alumnes de la Escola Pública.
* Associació de Caçadors
* Grup d'esplai Medinyà Jove
* Col·lectiu pro-Medinyà independent



3.6.a Associacions esportives.


A l'actualitat tenim dues associacions esportives:
L'AGRUPACIÓ ESPORTIVA DE MEDINYÀ
En un principi neix al voltant del futbol, seguint una tradició força arrelada en el nostre poble, que començà després de la guerra. Es recorda com a primer partit, que es pot considerar amb una certa oficialitat el que enfrontà, l'any 48 , Medinyà i Cornellà de Terri. L'escenari era l'anomenada "Era del castell" i disposaren en una banda dos pals d'acàcia drets i un travesser mentre que a la banda contrària tan sols hi havia dos pals. El terreny de joc no era planer però hi havia herba no gaire alta que d'alguna manera semblava que uniformava el terreny. No es té constància del resultat final si bé es diu, d'avi a net, que jugaven set o vuit jugadors per equip i la vestimenta era força desigual.

Els anys següents, sense periodicitat ni constància, el contrincant habitual fou l'equip del poble d'Olives. L'escenari era el mateix que, a força d'anar jugant, quedava més polit per a la pràctica d'aquest esport. Als anys seixanta, l'escenari fou canviat per un camp de futbol amb dues porteries grosses a l'indret anomenat " Bosc de dalt de la Tria Vella". Aquí els partits de futbol ja sovintejaven més.

Els anys setanta, l'escenari era un camp darrera la benzinera, a prop de la carretera vella. S'instaura l'agrupació Esportiva Medinyà, l'any 1973. L'equip del poble, juga a la categoria d'Empreses. Per tant cada setmana hi havia partit (una setmana a casa i una a fora). L'afecció va creixent.

Més endavant, durant la dècada dels vuitanta, amb un nou camp municipal inaugurat a l'indret anomenat el "Clot de Bassals", es consolidà l'equip de futbol en la categoria d'alevins on figura com entrenador en Francisco Contreras, i un equip a tercera regional amb l'entrenador Manel Gonzalo. El president de l'entitat era en Sebastià Márquez. En aquest moment el futbol recupera una part important de la vida esportiva de Medinyà i, especialment, de molts nois.

Posteriorment, desprès d'uns anys d'irregularitat, de l'equip de futbol, s'acaba sense planter per poder participar en una competició regular. L'associació, però, manté la seva activitat, i neix una secció ciclista. L'Agrupació Esportiva Medinyà amb el seu president Ignasi Roura, es dedica, fins avui, a potenciar diferents activitats esportives, principalment les que fan referència als esports de bicicleta.
Tot seguit expliquem les activitats mes destacades que ha portat a terme aquesta entitat durant l'últim any.
* CAMPIONAT PROVINCIAL DE GIRONA, ESCALADA I DESCENS de bicicleta tot terreny (BTT). 15 de Juny. L'AE Medinyà va organitzar aquest campionat al poble veí de Celrà; hi varen participar un centenar de corredors en cada disciplina. L'endemà la premsa va destacar l'excel·lent organització.
* IV BTT MEDINYÀ. 16 Juliol. Amb la participació de quasi 200 corredors de les comarques gironines, es va portar a terme aquesta cursa de bicicleta de muntanya amb la col·laboració d'un gran nombre de veïns del poble, que van fer possible el seu bon desenvolupament.
* VII FESTA DEL PEDAL. 12 d'Octubre. Conjuntament amb l'Associació de Veïns, dins dels actes de la Festa Major, es va organitzar la Festa del Pedal. Tan per petits com per grans, van fer una passejada pels voltants de Medinyà, amb un circuit que va agradar a tothom.
* II - 4 HORES DE RESISTÈNCIA EN BTT DE MEDINYÀ. 26 Novembre. Aquesta prova es puntuable per el 1r. Obert de Resistència, el qual s'organitza conjuntament amb el Club Ciclista Empordanès de Figueres.

Durant tot l'any es van fent sortides els caps de setmana i es segueixen les diferents carreres de la província de Girona , també se'n fa alguna a nivell regional i estatal.
L' ASSOCIACIÓ MEDINYÀ SPORT
De recent constitució reprèn l'activitat futbolística. A la present temporada l'equip de futbol s'ha consolidat a la tercera categoria regional, passejant el nom de Medinyà amb esportivitat i orgull arreu de les comarques gironines. Figura al capdavant de l'entitat Eduard Vigara, com a president i l'Andreu Pascual, com entrenador.
D'aquesta manera a Medinyà tenim àmplia cobertura pel que fa referència a l'esport . Avui per avui disposem d'un camp de futbol, amb mides reglamentaries i dues pistes poliesportives situades a les escoles.

3.6.b ASSOCIACIÓ DE VEÏNS EL CASAL DE MEDINYÀ

Aquesta associació neix al voltant de la festa major i és el veritable motor social i cultural que mou el poble. Dins l'associació destaquen tres grups que actuen lliurement, però coordinats, segons les seves activitats: el grup de teatre, l'associació sardanista i el casal de jovent.

L'associació de veïns de Medinyà neix al voltant de la festa major, quan molts de pobles del voltant no tenien Festa Major, Medinyà, des de sempre, ha mantingut l'organització d'una festa el primer cap de setmana d'octubre, en honor a Sant Sadurní i a Santa Fe. Els balladors de la contrada sabien que era la darrera oportunitat de l'estiu per ballar, abans de la fira de Sant Martirià a Banyoles i de les fires de Sant Narcís a Girona. La Festa Major era el punt culminant i la manifestació de la pertinença a una mateixa col·lectivitat ; tothom participava i pagava la festa.

Malgrat la mancança d'espais d'us públic sempre es trobava un magatzem , garatge o graner que es preparava per poder celebrar els actes de la festa a cobert . El programa d'actes contenia necessàriament sardanes i ball a la tarda i a la nit, tant el dissabte com el diumenge.
Les sardanes, si el temps acompanyava, es feien i es fan a la Plaça de la Font, on giren al voltant de la tenora balladors incansables. Constatem que a Medinyà es balla empordanès, començant per l'esquerra, fet que el diferència de la resta del municipi (Sant Julià de Ramis) en el qual es balla selvatà, començant i acabant a la dreta. Evidenciem, en una manifestació popular i tradicional, un tarannà diferenciat dels dos pobles, que mantenen la seva especificitat i identitat.
L'objectiu de la festa era cobrir despeses però si hi havia guanys s'empraven per adquirir material per fer alguna obra pública, com l'any 1965 que es va posar a la plaça l'única bústia que encara avui funciona, on hi ha una placa que recorda el fet.
Tot aquest esperit voluntariós fou la llavor de la recuperació, després de la cavalcada de Reis. Posteriorment es materialitzaria i arrelà, en la construcció de l'actual Local Social, amb l'esforç desinteressat i voluntari del treball personal de tot el poble.
Tot aquest moviment collaria a l'any 1979 en la constitució de l'Associació de Veïns de Medinyà, on enguany hi ha associades més de 150 famílies del poble i que està dirigida per una Junta formada per 9 persones i que al capdavant hi ha la Sra. Imma Gelon. Es porten a terme gran quantitat d'actes culturals i lúdics, amb una important participació de tot el poble.
Les principals celebracions són:
* CARNESTOLTES, Amb dinar popular, concurs i ball de disfresses.
* PUJADA A PEU AL SANTUARI DELS ÀNGELS. 1 de Maig: Pel camí dels Àngels els petits i grans reviuen cada any una tradició centenària de respecte i d'homenatge a la Mare de Déu dels Àngels.
* HOMENATGE A LA VELLESA.. 2ª Setmana de Maig, recuperant l'antiga festa petita de Medinyà, i que organitzava la Mútua de Sant Isidre (actualment dissolta)
* DIADA DE L'11 DE SETEMBRE, arrossada popular.
* FESTA MAJOR DE MEDINYÀ, 1r diumenge d'octubre.
* APLEC DE SANTA FE, setmana desprès de la festa amb missa, arrossada, sardanes i jocs de cucanya.
* QUINES DE NADAL, que proporcionen una estona d'entreteniment alhora que suposen una font important d'ingressos per mantenir el ritme d'activitats de l'Associació.
I com activitats complementàries destaquem la castanyada i el concurs de pastissos, totes amb bona acollida per part de petits i grans.
* CAVALCADA DELS REIS D'ORIENT, portant la il·lusió als infants innocents.

Com es pot veure l'Associació de Veïns canalitza i impulsa la majoria d'actes comunitaris del poble. Per poder abrasar un ampli ventall d'iniciatives, manté cohesionades unes agrupacions que canalitzen aspectes més específics de l'activitat social i cultural del poble. Aquestes són:
grup de Teatre.
Inicialment, i sota la tutela de l'Associació de Veïns, veritable eix aglutinador de la vida social de Medinyà, una colla de Joves del poble varen començar les primeres representacions teatrals. En un principi eren la continuació dels típics, i molt catalans, Pastorets de Folch i Torres, fets pel jovent i per la mainada. Però va ser a finals de l'any 1987, amb la representació dels primers pastorets escrits integralment per veïns de Medinyà, que empesos per l'èxit, van començar a coure un grup estable i amateur de teatre.

A principis de l'any següent es va construir de forma oficial el grup teatral i es va començar a treballar en els assajos de la primera obra de gran format - peça molt divertida - que es volia representar, EL MILLOR DEPENDENT DEL MóN. Per presentar-se al seu públic, el nou grup va triar un nom representatiu entre les obres que realitzava. Així nasqué el grup de teatre de Medinyà BALIGA-BALAGA.
La formació del grup Baliga-balaga, íntegrament compost per veïns del mateix poble, com es natural, durant els anys ha tingut variacions pel que fa als membres que la composen, en funció les necessitats de l'obra i la disponibilitat i les obligacions dels seus membres, ja que tots els són amateurs. Malgrat tot això, sempre s'ha pogut tenir un planter de gent que ha mantingut el caliu i fa de Baliga-balaga un grup estable.

A partir de la primera obra que va representar, el grup va decidir treballar, sempre que fos possible, amb peces pròpies, escrites pel seu director i ànima del grup el Sr. Enric Calpe, o bé amb adaptacions absolutament lliures d'obres teatrals antigues. Aquesta és la línia que s'està seguint.
A continuació veiem un petit llistat de les obres representades.
- HO SENTO BADÓ.
- L'OBJECTIU ES DIU AMADEU.
- PERDIU PER GARSA.
- COM A LES NOVEL·LES.
- LA FONDA DELS PARDALETS.
- JA TENIM PISET.
- QUI HO HAVIA DE DIR...
- I els pastorets de cada any, que des de fa dos anys les realitzen els alumnes de l'escola del poble sota la direcció d'algun dels membres de Baliga-Balaga.

Com podem veure, el grup demostra dinamisme i empenta. L'objectiu del grup és representar dues peces teatrals cada any, una per estrenar per la festa major de Medinyà, a primers d'octubre, i l'altra, per representar durant alguns mesos a partir del mes de febrer o març de cada any.
Durant aquest anys Baliga-balaga, també ha sortit fora del nostre poble a representar alguna obra. Amb alguns pobles s'han establert intercanvis teatrals; aquell porta la seva obra a Medinyà i Baliga-balaga passeja la seva representació a altres pobles, com a Vilobí d'Onyar, Cruïlles, Arenys de Munt, Celrà, etc., obrint un canal de comunicació entre pobles veïns.

Es va obrir la temporada 95/96 amb tradicional representació de la festa major, amb les obres, A VEGADES DOS I DOS NO SÓN QUATRE i O + O = p, una sàtira sobre la problemàtica dels homes i les dones, amb molt bona acollida entre el públic i en els pobles on ha estat representada.

COLLA SARDANISTA DE MEDINYÀ.
Es fonamental l'escola sardanista del nostre poble, que ensenya a puntejar, saltar i comptar a qui sent el ritme de la dansa més bonica de les danses que es fan i es desfan, sense mirar edats. Fa setze anys que funciona, la qual cosa fa pensar que els responsables, la Dolors, l'Eugeni, la Montse, l'Eusèbia i la Carme, amb la col·laboració especial d'en Joan d'Albons, saben mantenir viva la tradició en el nostre poble, ensenyant, any rera any, a ballar sardanes als menuts que ho desitgen. Actualment tenen entre trenta-cinc i quaranta balladors. Com a fet anecdòtic cal destacar que Medinyà es balla empordanès, començant i acabant a l'esquerra mentre que a Sant Julià es balla selvatà, començant per la dreta.
Un dels actes més importants que porta a terme la colla sardanista és la participació a LES TR O BADES SARDANISTES INFANTILS. Enguany s'ha celebrat la XVII edició, amb la participació de molts pobles de les comarques gironines. La Colla Sardanista Infantil que durant l'hivern ha après a ballar sardanes al local de Medinyà ha participat a les trobades, cada any visita vuit o deu pobles.
A Medinyà s'han organitzat dues trobades generals, entre maig i juny, amb gran èxit de participació, a més de la trobada anual. Els balladors i les balladores llueixen un mocador vermell que els identifica i els distingeix.
Per crear un clima de companyonia i esbarjo, es preparen excursions per la família dels balladors. Els monitors, aplegats amb els d'altres pobles participen en la preparació de les trobades i en una arrossada general de monitors de sardanes.
Com podem veure, aquesta associació, mou, amb entusiasme, un grup considerable de famílies al voltant de la sardana.

.CASAL DE MEDINYÀ.
Aquest grup, en un principi integrat a l'associació de veïns, actua de manera autònoma i consta principalment de joves estudiants que durant el temps d'estiu organitzen casal i colònies pels més petits, entre quatre i dotze anys. Porten la batuta l'Anna Márquez i l'Elsa Dalmau amb tot un reguitzell de joves monitors i monitores. També s'encarreguen de realitzar els jocs de cucanya a les festes populars, com per la festa major, per Santa Fe, etc.
3.6c ALTRES ASSOCIACIONS

GRUP D'ESPLAI DE MEDINYÀ
Aquest grup de joves realitza el casal per les nenes i pels nens de Medinyà durant els mesos d'hivern. Comparteixen responsabilitat Montserrat Garcia i Dolors Martí. El grup d'esplai col·labora amb activitats de caire lúdic per la mainada, concursos, excursions, ....

ASSOCIACIÓ DE PARES D'ALUMNES DE L'ESCOLA PÚBLICA DE MEDINYÀ,
Està dedicada a potenciar la relació dels pares amb l'escola, té cura de les activitats extra-escolars, d'organitzar xerrades pels pares i de potenciar l'escola en tots els seus àmbits. Actualment la presidenta és Montserrat Vidal i amb tota la junta organitzen una Quina per recollir fondos per l'escola. Col·labora amb la castanyada i amb el tió de l'escola.
Entre les activitats extra-escolars programades per aquest curs hi ha natació, arts plàstiques i anglès. A final de curs preparen un esmorzar per a tots els nens i nenes de l'escola.
També s'han fet obres a l'escola, entre les quals hi ha la construcció de la pista poliesportiva de l'escola vella, amb aportacions de treball personal dels pares.

ASSOCIACIÓ DE CAÇADORS I PROPIETARIS
Dedicada, al control de les activitats cinegètiques en els boscos de Medinyà. Contribueix a arranjar els camins, i com no, també a fer algunes activitats lúdico-gastronòmiques tot gaudint d'un bon àpat de senglar, animal que prolifera molt per les nostres contrades.

COL·LECTIU PRO - MEDINYÀ INDEPENDENT
Moviment reivindicatiu de la sobirania municipal de Medinyà constituït el 2 de març de 1995, amb una junta formada per 14 membres, en la qual el president és en Martí Ferrés i Font.
Des de la seva constitució ha realitzat diversos actes per tal d'exterioritzar els sentiments d'identitat, pertinença i especificitat del poble, com són:
*- Presentació del Col·lectiu
*- Concurs de botifarra per recollir fons.
*- Campanya de suport a la consulta de l'Ajuntament, amb un resultat de 239 vots a favor del restabliment de la sobirania municipal de Medinyà i 40 en contra.
*- Xerrada sobre viabilitat econòmica de la segregació
*- Sopar col·loqui amb el tema "Ten recordes de quan Medinyà era municipi"
*- Loteria de Nadal per recollir recursos econòmics
*- Campanya i inici de recollida de signatures amb:
*- Parada a L'aplec de Sant Mer
*- Calçotada popular
*- Subhasta d'art
*- Xerrada amb els alcaldes dels pobles veïns

L'ESCOLA

L'ESCOLA



Un factor important en la vida d'un poble és l'escola. No voldríem passar per alt el que signifiquen i han significat per nosaltres l'escola durant el llarg dels anys i com veiem el seu futur en un Medinyà poble i municipi.

Si mirem una mica enrera temps, a principis de segle, l'Ajuntament de Medinyà ja es preocupà per arreglar en els baixos del Consistori una aula i un habitatge per poder disposar d'una escola digna. Aquesta aula, a criteri de l'inspector Sr. Manuel Ibarz, reunia unes condicions força higièniques i pedagògiques. En ella s'aplegaven 45 alumnes compresos entre sis i dotze anys que presentaven un nivell d'instrucció més aviat deficitari, ja que solament uns deu es podien considerar en el curs elemental.

En el carrer Pere Roura, durant molts anys funcionà una escola mixta a càrrec de la Sra. Àurea Bertran, de grata memòria en la població. Aquesta professora que la gent coneixia amb el nom de Sra. Laura (casada amb en Miquel Güell, fuster establert a Medinyà) fou qui organitzà i transformà l'ensenyament local gràcies a les seves qualitats de gran pedagoga i al llarg temps d'estada a la població. Només la mort, a l'octubre del 1935, la separà de la seva tasca com a professora.

Per aquesta escola del carrer Pere Roure passaren generacions de medinyanencs.

En temps de la República s'inicià la construcció d'un nou centre escolar, malauradament la guerra Civil impedí el seu acabament, la qual cosa no s'esdevingué fins l'any 1954. Això significà una millora considerable pel poble ja que representà poder disposar de dues aules i poder aconseguir ser una escola unitària de nens i de nenes, amb una matrícula aproximada d'uns 35 alumnes per classe. Mentre aquí es consolidava l'escolaritat, a Sant Julià es perdia l'aula que disposaven i els seus alumnes s'havien de desplaçar fins al poble veí de Sarria de Ter, situació que perdura encara avui.
El col·legi de Medinyà continua amb aquestes dues aules fins la dècada dels setanta, quan es posa en marxa la nova Llei d'Educació General Bàsica i amb ella les concentracions escolars. Els nostres alumnes són traslladats al centre de Cornellà del Terri, al principi des del tercer curs encara que més endavant des de cinquè i finalment acaben quedant-se tots aquí, una vegada passada la febre de les concentracions escolars.

Sense el desplaçament al poble veí, la matrícula creix i es fan necessàries una sèrie d'ampliacions: es parteixen aules, es suprimeixen serveis, s'utilitzen edificis veïns, com és comú en aquest casos. Mentre, es fan gestions paral·leles per aconseguir un nou centre, però aquest s'allarguen i es fan interminables, costà d'allò més que l'Ajuntament i els SSTT d'Ensenyament es posessin d'acord en la seva ubicació i tampoc no es pogué entrar en un pla quadrianual de construccions escolars elaborat pel Parlament. Ens haguérem d'acontentar amb una ampliació, que seria portada a terme en dues etapes i representaria la construcció d'un nou centre escolar. La primera fou enllestida al 1991, per cert d'una manera brillat ja que el centre fou finalista, juntament amb el Palau Sant Jordi dels jocs Olímpics, dels FAD d'Arquitectura en l'apartat d'edificis públics. La segona part està projectada i figura en el Mapa Escolar amb prioritat 1.

Escolarment, Medinyà sempre ha tingut, per part dels Serveis Territorials d'Ensenyament, una consideració diferenciada de Sant Julià de Ramis. En tots els canvis i reformes portades a terme a l'ensenyament, mai no s'ha aplicat el criteri d'unificar els dos pobles que formen el municipi actual en un sol centre escolar.

L'esmentat mapa escolar és la planificació derivada de l'ultima reforma escolar, que s'està implanten gradualment ara. D'acord amb ella el col·legi de Medinyà impartirà l'ensenyament infantil i primari, mentre que els alumnes d'ensenyament secundari obligatori s'hauran de desplaçar a la veïna localitat de Celrà. Aquesta població acollirà els estudiants de les dues ribes del Ter, des de la costa Roja fins a Sant Jordi Desvalls i Flaçà. Els alumnes d'ESO de Sant Julià de Ramis es traslladaran al barri del Pont Major i més endavant podran disposar d'un CEIP al seu propi poble, ja que en la planificació escolar està prevista la seva construcció, encara que amb prioritat 5.
D'aquest petit resum sobre la trajectòria escolar dels dos pobles que formen el municipi, podem treure la conclusió que en comú no han tingut res, la barrera de la Costa Roja ha determinat que els responsables d'ensenyament busquessin solucions diferents ,en cada circumstància, per cadascun dels dos pobles. Les autoritats municipals tampoc han contemplat mai la possibilitat d'unificar en un sol centre escolar les dues poblacions. Per tot això, l'obtenció de la independència que pretén Medinyà no significaria, des del punt de vista escolar, cap inconvenient, ja que sempre ha tingut aquesta consideració respecte de Sant Julià, no representaria la més mínima modificació.

SANTA FE DE MEDINYÀ


SANTA FE DE MEDINYÀ

A la part septentrional del terme de Medinyà, a la dreta de la riera del Farga, hi ha el veïnat de Santa Fe de la Serra, conegut antigament com Santa Fe de Medinyà. Aquí s'hi troba l'ermita dedicada a Santa Fe, patrona de Medinyà, just al costat de la casa denominada "Ca l'Ermità".
El lloc és documentat des de mitjans segle XIV:
1359: "Santa Fe de Medinyà" figura a les corts de Cervera.
1372: Una notícia de considerable valor de "Santa Fe de Medrinyano:
redempció del bovatge".

L'ermita és un edifici romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular, la porta de la façana de ponent, així com el campanar de paret, corresponen a modificacions posteriors. Ja els nostres avantpassats hi celebraven Aplecs.

Amb la Guerra Civil l'ermita fou saquejada i apartada del culte, i durant algun temps servir de quadra.
L'any 1962 començaven les obres de reconstrucció i abillament de l'ermita. El 8 de novembre de 1963 el Vicari Capitular de la Diòcesi comissionava el rector de la parròquia, mossèn Xavier Arnau, perquè la capella fos reconciliada i oberta de nou al culte i posava l'ermita de propietat particular, sota la jurisdicció eclesiàstica.

La Festa de la Reconciliació de l'ermita tingué lloc el diumenge 10 de novembre de 1963, a les 3 de la tarda.
Des de llavors, el segon diumenge d'octubre i dins dels actes de la Festa Major, el poble de Medinyà celebra el tradicional aplec de Santa Fe. Actualment s'ha convertit en un acte molt popular, pràcticament tot el poble hi participa amb gran harmonia. Molts dels veïns de

Medinyà que per diferents motius ja no viuen al poble, aprofiten aquesta diada per retrobar-se amb els seus antics amics, veïns i familiars, s'hi celebra una missa a l'ermita en honor a la nostra Patrona, Sta. Fe, una arrossada popular, seguida de sardanes i jocs de cucanya per petits i grans, tot això es fa en una esplanada propera, molt reconeguda anomenada "Can Garça".

EL CAMPANAR

3.4. e El Campanar

A l'any 1992 i gràcies a la col·laboració de diverses entitats (Departament de Cultura, Diputació de Girona, Ajuntament de Sant Julià, Bisbat de Girona) i la generositat dels fidels es va restaurar el campanar, d'aquesta manera hem pogut recuperar el toc de les campanes, que tornen a convocar-nos a les celebracions i marquen novament, amb el seu so, el pas de les hores.
Les dues campanes son peces molt importants com en queden poques al Bisbat de Girona. L'una porta data de 1356 i l'altre de 1616. Les inscripcions que hi podem llegir diuen:
"Ave, Maria, gratia plena, Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus// et benedictus fructus
ventris tui.Santa Maria, ora pro nobis. Anno
Domini MCCCLVI.
Xtus. vincit, xtus. regnat, Xtus. Imperat. Xtus. ab
omni malo // nos defendat. Amen. Sancte Petre, ora
pro nobis peccato // ribus. Amen // 1616 - JHS //
Fóran padrins lo s(eny)or Don Dalmau Xatmar,
canonja de la Seu de Gerona, i la s(eny)ora do //
na Agnès Xatmar i de Foxà.

LA PARRÒQUIA

LA PARRÒQUIA I EL TEMPLE DE MEDINYÀ

L'església ha format part important de la vida social i cultural del nostre poble. Al llarg dels anys, el Bisbat ha contemplat sempre la parròquia de Medinyà com a parròquia independent i ha conservat la seva pròpia identitat. Fins el 1994 estava dintre L'arxiprestat de Banyoles, actualment està integrada el arxiprestat de Sarrià - Els Àngels, igual que els pobles veïns de Celrà, Cervià, Sant Jordi etc. En aquest sentit no representaria cap canvi el fet que Medinyà tornés a ser municipi, ans el contrari, esdevindria una coincidència territorial amb la parròquia.

INTRODUCCIÓ

La destrucció de l'arxiu parroquial ens impedeix aplegar dades més abundants sobre la història de l'església de Sant Sadurní de Medinyà. Ens queden les notícies que els bisbes i els seus representants anaren consignant desprès de les visites pastorals, guardades avui a l'arxiu Diocesà. Justament aquest poble tenia un lloc ben precís en aquestes rutes d'inspecció episcopal: ben sovint era el primer o el darrer lloc visitat.

En la butlleta concedida l'any 1017 pel Papa Benet VIII al monestir de Banyoles es fa referència a Medinyà, el Pontífex hi enumera els pobles on els monjos tenien possessions.

L'església és documentada el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà.

La parròquia i el temple han de ser forçosament més antics. El fet de dedicar l'església a Sant Sadurní, sant molt venerat a Occitània, així com l'existència a Medinyà de la capella de Santa Fe, culta que té també origen occità ens porta a pensar que potser els immigrants que

repoblaren aquest indrets el S. IX procedien de l'esmentada regió, i que volgueren continuar ací les tradicions religioses que havien après al país d'origen.

L'església romànica

Hem de deixar forçosament indeterminada l'època en que es construí l'església, segurament d'estil romànic, que centrà el culte dels feligresos de Medinyà fins al S.XVIII. Mancant-nos les oportunes investigacions arqueològiques ens cal imaginar un edifici senzill, d'una sola nau. Ací aprengué el servei de Déu, tal vegada com a simple escolà, aquell Gaufred de Medinyà a qui l'any 1196 els seus col·legues, canonges de la seu de Girona, elegiren per bisbe de la diòcesi.

Durant els sis o set segles que estigué en servei el temple romànic, no sofrí reformes d'estructura. Necessità, tot més, reparacions, que els parroquians executaven més o menys diligentment. El 1401, per exemple, calia fer un pilar de pedra i ciment al campanar, perquè l'antic trontollava en tocar les campanes que sostenia. El bisbe visitant manà procedir l'obra i repartir les despeses entre els veïns; deixà dit que qui no hi posés la seva part no fos admès a l'església.

Ordres de reparació de l'edifici similars aquesta es produeixen, amb relativa freqüència, durant els segles XV i XVI. Més tard sembla que els feligresos disposen de mitjans i prenen la iniciativa en aquest aspecte. Que calgués arreglar el campanar el 1.545 a fi que l'aigua plujana no baixes pels forats de les cordes, no permet d'imaginar necessàriament que es tractés d'un campanar d'espadanya. Una torre de finestrals relativament grans podia ser ocasió del mateix inconvenient. I segurament el nostre campanar era la torra, disposició que permet l'allotjament de les dues campanes i dues esquelles o campanes petites que queden inventariades des del S.XV.


Les úniques reformes destecables del vell edifici daten del S.XVI. per aquest temps devia afegir-se una sagristia, existent el 1598. Contemporàniament en una capella lateral, sufragada per la família Xammar, senyors del castell, s'instal·là l'altar de la visitació de la Mare de Déu.

Si l'església restava pràcticament inveriada en la seva construcció, la decoració i mobiliari augmentà al llarg del temps. Contribuïren decisivament a la seva ornamentació i a polaritzar la pietat dels fidels els nous altars que s'hi afegiren.

A l'altar major s'hi conservava el Santíssim en una capsa de plata penjada del sostre que el 1420 el bisbe manà substituir per un sagrari de fusta. El 1483 ens assabentem que aquest sagrari o tabernacle està encaixat en un retaule gòtic. Davant l'altar cremava una llàntia a despeses de l'obre. La boca del presbiteri es tancava, encara el 1440, amb una cortina durant el temps de quaresma: el tradicional "bacallà" que reproduïa en versió reduïda, l'iconostasi de la litúrgia oriental.

A banda i banda de l'altar major n'hi havia dos més, que potser dataven de principis del S.XIII i eren dedicats respectivament a la Mare de Déu i a Sant Pau. El quart altar aparegué abans del 1255. Era el de Sant Pere, i es devia a un veí del poble, Joan Falgueres, del que es conserva la làpida sepulcral a la façana de l'església. Desitjós de assegurar-se celebracions de misses després de la seva mort, fundà un benifet i el dotà amb el delme del veïnat de Santa Fe.

Les devocions medievals anaren cedint el lloc a les noves. El 1691 els altars de Sant Pere i Sant Pau i de la Mare de Déu havien quedat reduïts a les dimensions d'una creença. Així quedava espai per l'altar de la Visitació de Maria, bastit pel Sr. Xammar, que devia allotjar-se en una capella lateral. El 1626 s'esmenta l'altar del Sant Crist. El 1628 s'inventarià un altar del Roser, seu de la confraria del Rosari, que els frares dominicans, anaven establint pels nostres pobles tot difonent la pràctica del res del mateix nom.


Durant els segles XVII IXVIII s'enriquí l'església amb joies i ornaments. A través dels successius inventaris pot constatar-se el lent millorament del tresor litúrgics.

El temple actual

Amb data de 26 d'abril de 1762 el vicari general del bisbat, Dr. Domènec Berenguer donà al rector de Medinyà, Dr. Benet Pagès, permís per posar la primera pedra de l'ampliació del temple parroquial.

Els veïns de Medinyà emprengueren una obra de tanta embargadora perquè l'església se'ls havia quedat petita. No els mancaven, a més, els mitjans econòmics i l'estímul que sempre dóna l'exemple dels veïns.

En el cas de Medinyà, l'ampliació es feu pel cantó de la porta principal. No cal creure que s'enrunés tot l'edifici antic: els visitadors diuen explícitament que l'enderroc fou parcial. El fet que la façana sigui tan pròxima a l'edifici veí i que el campanar quedi encastat incòmodament dins de l'església, sols s'expliquen si es suposa que s'aprofitaren al màxim els elements utilitzables de l'església vella, campanar i absis principalment, mentre es traslladava la façana més cap a ponent.

La guerra de la independència no sembla haver afectat l'edifici, però si en perjudicà el tresor: la plata i ornaments de la parròquia es reduïren per meitat.

3.4.d Últimes reformes

L'església conservà i augmentà, al llarg del segle XIX, el seu patrimoni.

Els fets dolorosos de 1936 significaren la destrucció dels retaules i la pèrdua del petit tresor de peses litúrgiques. El temple es convertí en un magatzem. La restauració, desprès de la guerra fou lenta. s'emmoseià el terra de l'església, es va fer el presbiteri, es van comprar bancs i imatges, L'any 1959, essent rector Mn. Xavier Arnau, es va pintar tota la paret de l'absis amb escenes del martiri de Sant Sadurní i de Santa Fe. i de la vida de Sant Antoni i Sant Isidre, La primera capella de la banda nord es dedicà al Santíssim sagrament, la segona a Sant Josep, i la pila baptismal es col·locà a sota l'escala del cor. A la primera de la banda de migdia, dedicada al sagrat Cor, es posà també una imatge de la Purísima; al centre de la segona una de la Mare de Déu dels Dolors, i a la tercera un Sant Crist. En una fornícula, oberta al mig del pilastra del cantó de Tramuntana, aprofitant l'obertura que havies deixat l'enderroc de la trona, es col·locar una imatge de la Mare de Déu de Fàtima i, a l'altre banda, una de la mare de Déu del Roser.

L'any 1965 es varià la disposició de l'altar major per tal de permetre la celebració de la missa de cara a la gent i s'emmoseià el presbiteri.

El pas del temps i el mal estat dels teulats deterioraren les pintures i degradaren lentament tot l'edifici. Vista la necessitat de reformar tot el conjunt, vigílies de Nadal de l'any 1981, es van emprendre les obres de restauració de l'interior desprès d'haver renovat la teulada de l'ala nord. Aquestes obres van consistir sobretot en un treball de dignificació general de l'edifici: pintura, instal·lació elèctrica, i fusteria. En concret, es refer el terra del presbiteri, s'obri l'ull de bou central i es renovà el finestral del cantó de migdia. La mesa de l'altar major també es reformar: descansa sobre un peu de ferro que fa joc amb una creu penjada a la paret frontal i amb l'ambó.

L'antiga sagristia s'ha convertit en capella del Santíssim, apta per a les celebracions dels dies feiners.

Les dues primeres capelles laterals es destinen a celebracions sacramentals: baptisme i penitencia; les del mig es dediquen a Sant Sadurní i a la Mare de Déu del Roser, i la de darrera de tot, de la banda de migdia, al Sant Crist.

Aquests treballs es van poder fer gràcies a la col·laboració del nostre rector Mn. Modest Prats, del Bisbat, de la Diputació de Girona, i de la majoria de feligresos medinyenecs.
El dia 13 de març, dissabte de la segona setmana de quaresma de l'any 1982, el bisbe de Girona, Jaume Camprodon i Rovira consagrava l'altar major de la parròquia de Sant Sadurní de Medinyà. El poble fidel s'aplegà al voltant del seu bisbe per celebrar aquesta festa.