L'ESCOLA
Un factor important en la vida d'un poble és l'escola. No voldríem passar per alt el que signifiquen i han significat per nosaltres l'escola durant el llarg dels anys i com veiem el seu futur en un Medinyà poble i municipi.
Si mirem una mica enrera temps, a principis de segle, l'Ajuntament de Medinyà ja es preocupà per arreglar en els baixos del Consistori una aula i un habitatge per poder disposar d'una escola digna. Aquesta aula, a criteri de l'inspector Sr. Manuel Ibarz, reunia unes condicions força higièniques i pedagògiques. En ella s'aplegaven 45 alumnes compresos entre sis i dotze anys que presentaven un nivell d'instrucció més aviat deficitari, ja que solament uns deu es podien considerar en el curs elemental.
En el carrer Pere Roura, durant molts anys funcionà una escola mixta a càrrec de la Sra. Àurea Bertran, de grata memòria en la població. Aquesta professora que la gent coneixia amb el nom de Sra. Laura (casada amb en Miquel Güell, fuster establert a Medinyà) fou qui organitzà i transformà l'ensenyament local gràcies a les seves qualitats de gran pedagoga i al llarg temps d'estada a la població. Només la mort, a l'octubre del 1935, la separà de la seva tasca com a professora.
Per aquesta escola del carrer Pere Roure passaren generacions de medinyanencs.
En temps de la República s'inicià la construcció d'un nou centre escolar, malauradament la guerra Civil impedí el seu acabament, la qual cosa no s'esdevingué fins l'any 1954. Això significà una millora considerable pel poble ja que representà poder disposar de dues aules i poder aconseguir ser una escola unitària de nens i de nenes, amb una matrícula aproximada d'uns 35 alumnes per classe. Mentre aquí es consolidava l'escolaritat, a Sant Julià es perdia l'aula que disposaven i els seus alumnes s'havien de desplaçar fins al poble veí de Sarria de Ter, situació que perdura encara avui.
El col·legi de Medinyà continua amb aquestes dues aules fins la dècada dels setanta, quan es posa en marxa la nova Llei d'Educació General Bàsica i amb ella les concentracions escolars. Els nostres alumnes són traslladats al centre de Cornellà del Terri, al principi des del tercer curs encara que més endavant des de cinquè i finalment acaben quedant-se tots aquí, una vegada passada la febre de les concentracions escolars.
Sense el desplaçament al poble veí, la matrícula creix i es fan necessàries una sèrie d'ampliacions: es parteixen aules, es suprimeixen serveis, s'utilitzen edificis veïns, com és comú en aquest casos. Mentre, es fan gestions paral·leles per aconseguir un nou centre, però aquest s'allarguen i es fan interminables, costà d'allò més que l'Ajuntament i els SSTT d'Ensenyament es posessin d'acord en la seva ubicació i tampoc no es pogué entrar en un pla quadrianual de construccions escolars elaborat pel Parlament. Ens haguérem d'acontentar amb una ampliació, que seria portada a terme en dues etapes i representaria la construcció d'un nou centre escolar. La primera fou enllestida al 1991, per cert d'una manera brillat ja que el centre fou finalista, juntament amb el Palau Sant Jordi dels jocs Olímpics, dels FAD d'Arquitectura en l'apartat d'edificis públics. La segona part està projectada i figura en el Mapa Escolar amb prioritat 1.
Escolarment, Medinyà sempre ha tingut, per part dels Serveis Territorials d'Ensenyament, una consideració diferenciada de Sant Julià de Ramis. En tots els canvis i reformes portades a terme a l'ensenyament, mai no s'ha aplicat el criteri d'unificar els dos pobles que formen el municipi actual en un sol centre escolar.
L'esmentat mapa escolar és la planificació derivada de l'ultima reforma escolar, que s'està implanten gradualment ara. D'acord amb ella el col·legi de Medinyà impartirà l'ensenyament infantil i primari, mentre que els alumnes d'ensenyament secundari obligatori s'hauran de desplaçar a la veïna localitat de Celrà. Aquesta població acollirà els estudiants de les dues ribes del Ter, des de la costa Roja fins a Sant Jordi Desvalls i Flaçà. Els alumnes d'ESO de Sant Julià de Ramis es traslladaran al barri del Pont Major i més endavant podran disposar d'un CEIP al seu propi poble, ja que en la planificació escolar està prevista la seva construcció, encara que amb prioritat 5.
D'aquest petit resum sobre la trajectòria escolar dels dos pobles que formen el municipi, podem treure la conclusió que en comú no han tingut res, la barrera de la Costa Roja ha determinat que els responsables d'ensenyament busquessin solucions diferents ,en cada circumstància, per cadascun dels dos pobles. Les autoritats municipals tampoc han contemplat mai la possibilitat d'unificar en un sol centre escolar les dues poblacions. Per tot això, l'obtenció de la independència que pretén Medinyà no significaria, des del punt de vista escolar, cap inconvenient, ja que sempre ha tingut aquesta consideració respecte de Sant Julià, no representaria la més mínima modificació.
Un factor important en la vida d'un poble és l'escola. No voldríem passar per alt el que signifiquen i han significat per nosaltres l'escola durant el llarg dels anys i com veiem el seu futur en un Medinyà poble i municipi.
Si mirem una mica enrera temps, a principis de segle, l'Ajuntament de Medinyà ja es preocupà per arreglar en els baixos del Consistori una aula i un habitatge per poder disposar d'una escola digna. Aquesta aula, a criteri de l'inspector Sr. Manuel Ibarz, reunia unes condicions força higièniques i pedagògiques. En ella s'aplegaven 45 alumnes compresos entre sis i dotze anys que presentaven un nivell d'instrucció més aviat deficitari, ja que solament uns deu es podien considerar en el curs elemental.
En el carrer Pere Roura, durant molts anys funcionà una escola mixta a càrrec de la Sra. Àurea Bertran, de grata memòria en la població. Aquesta professora que la gent coneixia amb el nom de Sra. Laura (casada amb en Miquel Güell, fuster establert a Medinyà) fou qui organitzà i transformà l'ensenyament local gràcies a les seves qualitats de gran pedagoga i al llarg temps d'estada a la població. Només la mort, a l'octubre del 1935, la separà de la seva tasca com a professora.
Per aquesta escola del carrer Pere Roure passaren generacions de medinyanencs.
En temps de la República s'inicià la construcció d'un nou centre escolar, malauradament la guerra Civil impedí el seu acabament, la qual cosa no s'esdevingué fins l'any 1954. Això significà una millora considerable pel poble ja que representà poder disposar de dues aules i poder aconseguir ser una escola unitària de nens i de nenes, amb una matrícula aproximada d'uns 35 alumnes per classe. Mentre aquí es consolidava l'escolaritat, a Sant Julià es perdia l'aula que disposaven i els seus alumnes s'havien de desplaçar fins al poble veí de Sarria de Ter, situació que perdura encara avui.
El col·legi de Medinyà continua amb aquestes dues aules fins la dècada dels setanta, quan es posa en marxa la nova Llei d'Educació General Bàsica i amb ella les concentracions escolars. Els nostres alumnes són traslladats al centre de Cornellà del Terri, al principi des del tercer curs encara que més endavant des de cinquè i finalment acaben quedant-se tots aquí, una vegada passada la febre de les concentracions escolars.
Sense el desplaçament al poble veí, la matrícula creix i es fan necessàries una sèrie d'ampliacions: es parteixen aules, es suprimeixen serveis, s'utilitzen edificis veïns, com és comú en aquest casos. Mentre, es fan gestions paral·leles per aconseguir un nou centre, però aquest s'allarguen i es fan interminables, costà d'allò més que l'Ajuntament i els SSTT d'Ensenyament es posessin d'acord en la seva ubicació i tampoc no es pogué entrar en un pla quadrianual de construccions escolars elaborat pel Parlament. Ens haguérem d'acontentar amb una ampliació, que seria portada a terme en dues etapes i representaria la construcció d'un nou centre escolar. La primera fou enllestida al 1991, per cert d'una manera brillat ja que el centre fou finalista, juntament amb el Palau Sant Jordi dels jocs Olímpics, dels FAD d'Arquitectura en l'apartat d'edificis públics. La segona part està projectada i figura en el Mapa Escolar amb prioritat 1.
Escolarment, Medinyà sempre ha tingut, per part dels Serveis Territorials d'Ensenyament, una consideració diferenciada de Sant Julià de Ramis. En tots els canvis i reformes portades a terme a l'ensenyament, mai no s'ha aplicat el criteri d'unificar els dos pobles que formen el municipi actual en un sol centre escolar.
L'esmentat mapa escolar és la planificació derivada de l'ultima reforma escolar, que s'està implanten gradualment ara. D'acord amb ella el col·legi de Medinyà impartirà l'ensenyament infantil i primari, mentre que els alumnes d'ensenyament secundari obligatori s'hauran de desplaçar a la veïna localitat de Celrà. Aquesta població acollirà els estudiants de les dues ribes del Ter, des de la costa Roja fins a Sant Jordi Desvalls i Flaçà. Els alumnes d'ESO de Sant Julià de Ramis es traslladaran al barri del Pont Major i més endavant podran disposar d'un CEIP al seu propi poble, ja que en la planificació escolar està prevista la seva construcció, encara que amb prioritat 5.
D'aquest petit resum sobre la trajectòria escolar dels dos pobles que formen el municipi, podem treure la conclusió que en comú no han tingut res, la barrera de la Costa Roja ha determinat que els responsables d'ensenyament busquessin solucions diferents ,en cada circumstància, per cadascun dels dos pobles. Les autoritats municipals tampoc han contemplat mai la possibilitat d'unificar en un sol centre escolar les dues poblacions. Per tot això, l'obtenció de la independència que pretén Medinyà no significaria, des del punt de vista escolar, cap inconvenient, ja que sempre ha tingut aquesta consideració respecte de Sant Julià, no representaria la més mínima modificació.
