dissabte, 29 de novembre de 2008

EL CASTELL

EL CASTELL DE MEDINYÀ



No sabem exactament l'època en que es construí el castell. La manca d'investigacions arqueològiques i la destrucció de l'arxiu durant la guerra civil del 36 en són la principal causa.



Possiblement al segle XII la família Medinyà ja estava directament relacionada amb el castell.



Les referències més antigues que tenim daten del S XIV quan la família Medinyà fou succeïda per la família Xetmar.



El juliol del 1319 Ramon Xetmar va fer un homenatge al bisbe de Girona per raó del "quart del delme" de les parròquies de Cornellà de Terri, Sords i part del "delme" de Santa ª de Maria de Ginestar.



El 22 d'agost del 1328, l'Infant Joan va vendre a Francesc de Sancliment diverses jurisdiccions entre elles la de Medinyà. Va ser precisament durant aquesta època quant els Xetmar es varen establir a Medinyà.



En aquest temps, donada la seva posició estratègica, el castell era segurament una fortalesa emmurallada, en el qual destacava prioritariament una feixuga torre de planta circular.



La família Xetmar va posseir més tard el castell de Cornellà, el feu de Cervià i per herència femenina, el de l'Armentera. Cal destacar que també posseïen el castell de Tudela (de Ter).



L'any 1337 el senyor "Dalmacius de Xetmar" va comprar els masos "Vilar" i "Villoria" de Pujals dels Cavallers.



En aquesta època trobem, també el cognom Xetmar associat a les poblacions de Beuda, Cartellà i Torrent.



El 1359 el "Castell de Medinyà i santa Fe de Medinyà" figuren a les corts de Cervera.



El 1410 Ramon Xetmar, senyor de Medinyà, era conseller de la "Unitat".



Bernad Gabriel Xetmar, senyor de Medinyà, l'any 1462, fou defensor de la "Força Vella" de Girona i el mateix any va ser nomenat capità. Un cosí seu, Francesc Xetmar, nascut al castell de Medinyà va ser abat de Banyoles. Junts van defensar el monestir d'aquesta ciutat contra el comte de Pallars. L'abat Xetmar va ser capturat a Borgonyà. Els habitants de Banyoles hagueren de vendre les joies de Sta. Mª dels Turers per pagar el seu rescat de 200 florins. A la seva mort, va ser enterrat a la galeria nord del monestir de Sant Esteve de Banyoles.



El 1513 era senyor del castell de Medinyà "Mossèn Ramon Xetmar" que es va casar amb Isabel d'Agullana, filla de Baldiri d'Agullana.



El 1538 es parla de la "Magnifica senyora Narcisa de relicta del Magnífic mossèn Bernat Gabriel de Foxà Xatmar, senyor del castell de Medinyà de la vegueria de Girona, todriu del mossèn Dalmau Ramon Xatmar son fill".



El 19 de juliol de 1599 Ramon Xetmar i de Cardona va obtenir el privilegi de noble del Principat de Catalunya.



L'any 1698 Medinyà era lloc reial.



El 1705 Maria Xetmar i de Meca vídua del noble Ramon Xetmar i de Foixà, va tenir un plet amb un matrimoni de Cervià.



EL 20 de juny del 1708 Ramon Xetmar i Meca fou nomenat primer comte de Cervià per gràcia de l'arxiduc pretendent Carles d'Austria.



Donada l'esplendor d'aquest segle, el castell s'enriquí considerablement en mobiliari i joies, també s'ordenà l'arxiu, els exteriors s'embelliren amb jardins i es féu una tanca que l'envoltava deixant pas per anar a l'església; l'entrada principal es trobava, com avui, a la banda nord on encara s'hi conserven part de la paret i els dos pilars que sostenien el portal. Les aigües de pluja que baixaven de diferents indrets es recollien a la bassa de l'horta i es feien servir per regar. Aquests canvis coincidiren amb la successió de la família Xetmar per la Fonsdeviela que posseïa el títol de "Marquès de la Torre". E n morir Josep Xetmar i de Pinós el succeeix el seu nebot Josep, fill de la Germana Cayetana i del seu segon marit Josep de Fonsdeviela III Marques de la Torre.



Fins a començaments del present segle el castell es mantingué força ben conservat en tots els aspectes. Per causes diferents aquest anà perdent interès fins que quedà deshabitat poc després de començar la Guerra Civil.



Durant la guerra el castell fou ocupat per l'exèrcit republicà, primerament per un destacament d'un caporal i quatre soldats i amb la retirada, durant pocs dies, per l'estat major de la base de sanitat.



Acabada la guerra s'hi instal·laren 1.000 presoners de l'exèrcit republicà que dormien a les golfes del castell i a les de l'església. Aquests fets deixaren el castell en un estat deplorable i significaren la pèrdua de diferents objectes d'especial valor i de l'arxiu.



El 18 de juliol de 1.940 una forta pedregada va malmetre les teules. Amb el pas del temps els cairats cediren lentament i s'enfonsaren la major part dels teulats.



La reconstrucció es va fer en dues etapes. Primerament s'arreglaren els teulats principals i a l'any 1.964, es cobriren de nou les galeries i es renovà l'estructura interior. Amb jardins ben cuidats tot el conjunt recobrà vida novament.



Actualment la família Fonsdeviela, marquesos de la Torre, són els propietaris del castell i d'un important nombre de cases de pagès i terrenys del poble, si bé la part principal del castell està deshabitada.